Català

Iguana teatre: “No s’havia tractat gaire el paper de la dona en la guerra i la postguerra”

0

El 30 de gener la companyia mallorquina Iguana Teatre aterra al teatre Tantarantana amb la peça Llum Trencada, que reuneix històries de guerra, dones i República en un muntatge guardonat amb el premi Ciutat de Palma d’Arts Escèniques 2018.


Artículo disponible en castellano en este enlace


Quin va ser e punt de partida del text? Per què vau escriure precisament aquesta història?

Aina Salom i Came Planells (dramaturgues): Més que una, són diferents històries de dones que ens ofereixen, la suma de totes, una pinzellada de la història de Mallorca, sobretot, després de la Guerra Civil. Històries en clau femenina, perquè creim que fins ara no s’havia tractat gaire el paper de la dona en la guerra i la postguerra. I més si pensam en dones que no eren ni milicianes, ni infermeres, no tenien un paper actiu en la política ni en la guerra…  eren, més aviat, les secundàries. Per això, els hem volgut donar protagonisme. Com si poguéssim pagar un deute pendent amb elles, les que quedaven sempre fora de la foto.

També perquè són històries reals, que han viscut dones mallorquines, que podrien ser les nostres padrines (de fet, les nostres padrines visqueren històries semblants), perquè no és tan lluny com  pot semblar i no ho hem d’oblidar. A més, tot i ser històries localitzades a Mallorca, són universals perquè són comuns a totes les guerres i repressions i a totes les dones que les pateixen. I, sobretot, per reivindicar la força d’aquestes dones i recordar els anys de silenci que han patit. 

Hi ha algun detall a destacar del procés de creació i muntatge de l’obra

Pere Fullana (director)Llum trencada busca la seva expressió teatral en els mecanismes còmplices de la narració oral. Construeix la acció dramàtica en un espai neutre que es modifica en relació a l’estat i situació dels personatges interpretats per les tres actrius que van elaborant amb el moviment, la veu i els silencis, climes, textures musicals, objectes perduts, somnis i una felicitat massa efímera, trencada pels esdeveniments de la guerra civil. De les 130 entrevistes recopilades per Margalida Capellà se’n han dramatitzat cinc i si han extret sis testimonis que apareixen com a veus d’un cor que s’intueix més extens.

Què trobarem en escena i per què?

Pere Fullana (director): He de dir que la dramatúrgia d’Aina Salom i Carme Planells va ser una base excel·lent per edificar la proposta escènica que havia de ser àgil, i apuntar amb honestedat a aquell lloc indesxifrable que anomenem memòria col·lectiva. Jordi Banal va proposar un espai escènic pràcticament despullat, només tres cadires i una estora, – un plateau de conteur es diu a França – des de on es pogués construir l’espectacle a partir dels mecanismes atàvics de la narració oral, on les actrius/narradores encarnen tots els elements que apareixen als testimonis: personatges, objectes, espai sonor…

Varen tenir la gran sort de poder comptar amb tres actrius magnífiques de generacions diferents, Irene Soler, Catalina Florit i Marina Nicolau, que s’abocaren en gran professionalitat i apassionament a encarnar aquestes dones.

Elles són sense cap dubte el motor que fa que l’obra arribi al cor de molta gent, com també ho són la il·luminació de Juanrro Campos, sempre pendent del que els intèrprets comuniquen a l’escenari per potenciar-lo amb encert, i el vestuari de Bel Cirerol, discret i molt encertat en els cromatismes basats en la bandera republicana però sense fer-ho evident, una mica com si s’amaguessin els colors originals però que s’intuïssin.

En destacarieu alguna cosa més, de l’espectacle?

Aina Salom i Came Planells (dramaturgues): Va ser molt difícil haver de triar entre les aproximadament 130 entrevistes dels dos volums quines dramatitzaríem, perquè totes tenien un punt de tristesa, de drama, de felicitat, de passió, etc. que les feia igualment interessants. I, encara que no surtin totes les dones entrevistades, creim que les que veureu són prou representatives de tot el conjunt. Tot i ser històries localitzades a Mallorca, són universals perquè són comuns a totes les guerres i repressions i a totes les dones que les pateixen.

Man Hoh Tang Serradell
Soy el Director de la Revista YOUNG España y también locutor de radio y actor. Me gusta escribir, informar y opinar sobre política internacional pues estudié Ciencias Políticas en la Universidad de Barcelona.

Málaga se reivindica como capital de la música urbana con Apocalipsis Fest

Previous article

Iguana teatre: “No se había tratado mucho el papel de la mujer en la guerra y la posguerra”

Next article

You may also like

Comments

Leave a reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Información básica sobre protección de datos

  • Responsable YOUNG España .
  • Finalidad Moderar los comentarios. Responder las consultas.
  • Legitimación Su consentimiento.
  • Destinatarios OVH.net.
  • Derechos Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional Puede consultar la información detallada en el Aviso Legal.

More in Català