YOUNG España
Foto: ABC

Un jove homosexual condemnat per violar a una noia

Podem confiar en una justícia que empresona a un jove sense proves concloents, i deixa lliure a un condemnat per corrupció?

Este artículo y muchos más de Ton Masilla los encontrarás en su web.

Aquesta pregunta, tot i ser certa en gran mesura, requereix un cert anàlisi si volem evitar caure en la demagògia. Comencem pel principi: qui es Joan Cardona? I perquè ha d’entrar a presó?

El 19 de desembre de 2012, una noia sofria una agressió sexual al portal de casa seva. La víctima afirmava no conèixer al seu agressor i no haver-lo vist mai abans. No obstant, dies després, la noia denuncia a un jove – Joan Cardona – que solia comprar al supermercat on ella treballava, assenyalant-lo en una roda de reconeixement posterior com al seu agressor.

ELL VA DEMOSTRAR QUE AL LLOC DELS FETS NI HI ERA

Joan Cardona, però, no només va poder provar en el judici que es trobava en un altre lloc en el moment dels fets sinó que, a més, la seva condició d’homosexual convertia en ridícula l’acusació d’haver agredit sexualment a una noia. El noi es trobava xatejant amb el seu nòvio en el moment dels fets, tal i com aquest últim va declarar en el judici. A més, la noia va denunciar que l’agressor havia arribat en moto la nit de l’agressió: Joan Cardona va demostrar que no tenia moto ni carnet per a conduir-la. Contràriament al que sembla de sentit comú, el Jutjat Penal número 8 de Barcelona va condemnar al jove com a autor d’una agressió sexual a tres anys de presó. Després de que el Tribunal Constitucional rebutgés el seu recurs d’empara, al Joan només li quedava demanar un indult per evitar ser empresonat. El passat mes de febrer, però, el Govern va rebutjar indultar-lo: Joan Cardona ha d’entrar, doncs, a presó.

Una sola declaració, suficient per empresonar-lo

La única prova contra el jove era el testimoni de la noia. És just condemnar a algú només en base a la declaració d’una persona? S’ha respectat la seva presumpció d’innocència? El jutge es va valer de la doctrina avalada pel Tribunal Suprem, segons la qual una sola declaració pot servir per a condemnar l’acusat, sempre i quan hi hagi verosimilitud objectiva (la declaració estigui corroborada per indicis externs), verosimilitud subjectiva (el testimoni no tingui motius personals que treguin credibilitat a la seva versió dels fets) i persistència en la incriminació, és a dir, que la persona hagi declarat exactament el mateix des del principi del procediment, sense canviar la seva versió. En la sentència, el jutge afirmava que la declaració de la noia complia amb tots aquests requisits. No obstant, resulta xocant que a pesar de que el noi sigui homosexual, que no tingués moto ni permís de conduir, i que nombrosos testimonis afirmessin que l’acusat es trobava en un altre lloc, el jutge seguís considerant que la declaració de la víctima tenia verosimilitud objectiva.

Al Joan encara li queda la possibilitat de recórrer la sentència a Estrasburg, però de moment ha d’entrar a presó i la sentència del Tribunal europeu podria arribar quan el jove ja hagués complert la condemna.

Mentrestant, llibertat sense fiança per a Urdangarín

Es podria pensar que aquesta història no és més que un cas aïllat on el sistema judicial ha fallat. No obstant, quan notícies com la del cas de Joan Cardona arriben juntament amb les de casos com el d’Iñaki Urdangarín, no és d’estranyar que sorgeixi una certa indignació pública. Sabem que Urdangarín ha estat condemnat a sis anys per saquejar les arques públiques. Sabem també que, si el cunyat del rei encara no ha entrat a presó és perquè la seva sentència està pendent de ser revisada pel Suprem i que l’Audiència de Palma va considerar que no calia posar-lo entre reixes encara ni fer-li pagar fiança mentre es resolia el recurs, ja que “no hi ha risc de fuga” per part del marit de la Infanta. Però també sabem que, mentre Joan Cardona entrarà a presó en els propers dies, Iñaki Urdangarín segueix amb la seva vida a Suïssa com si res hagués passat.

No és d’estranyar que la reacció sigui indignar-se davant un sistema judicial en el que un ex-membre de la família reial acusat de saquejar les arques públiques eludeix la presó – de moment – mentre que un jove homosexual haurà de passar els propers tres anys de la seva vida entre reixes acusat de violar a una dona, tot i les proves que apunten a la seva innocència. A això cal sumar-li un altre escàndol recent del sistema judicial espanyol que ha tingut ressò internacional: la condemna penal a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega per organitzar una consulta democràtica.

La justícia no només ha de ser justa, també ho ha de semblar

Diu el famós refrany que “la dona del César no només ha de ser honesta, també ho ha de semblar”, en referència a que els càrrecs amb responsabilitat han d’inspirar confiança al públic, a banda de fer bé la seva feina. Així doncs, la justícia no només ha de ser justa, sinó que també ha de donar tal aparença. I això últim és gairebé tant important com el primer, donat que la confiança dels ciutadans en el sistema judicial és un pilar bàsic en una societat democràtica. I, encara que la justícia acostumi a funcionar en la majoria de casos – que passen desapercebuts -, notícies com les d’Urdangarin, el cas Joan Cardona, o el judici pel 9N, entre d’altres, donen una imatge pèssima del nostre sistema judicial i fan que la majoria de ciutadans espanyols no confiïn en la justícia.

En temps convulsos políticament, els jutjats i tribunals han de ser el refugi dels drets dels ciutadans. Han de ser una protecció davant els abusos de poder. Cal que la ciutadania torni a percebre els jutges com a guardians dels seus drets i llibertats i no com una amenaça o com un sistema que només serveix per servir interessos polítics i protegir tan sols els més privilegiats.

Comparte este artículo con tu gente

Ton Mansilla

Soy un abogado especializándose en Derechos Humanos en la National University of Ireland, Galway.

Soy miembro del grupo de jóvenes del Casal Lambda, asociación barcelonesa de activismo LGBT y actualmente soy activista del grupo local de Amnistía en Galway, Irlanda.

Me interesan especialmente ámbitos como los derechos civiles y políticos, los derechos del colectivo LGBT, los derechos de los refugiados, la aplicación de los Derechos Humanos en el sistema judicial y penitenciario, entre muchos otros temas relacionados con el activismo y la abogacía al servicio de las personas.

Veo el Derecho como una de las herramientas más poderosas para el cambio social, un recurso básico para aquellas personas y colectivos oprimidos para poder luchar contra las relaciones de poder que los dominan. Un puente, en definitiva, hacia la libertad y la dignidad de todas las personas.

En mi blog escribo sobre actualidad y derechos humanos: https://tonmansilla.wordpress.com/

Agregar comentario

  • Responsable YOUNG España
  • Finalidad Moderar los comentarios.
  • Destinatarios Tu consentimiento.
  • Derechos Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional Puede consultar la información detallada en http://revistayoung.es/aviso-legal/.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.