YOUNG España

Quan ataquem amb vots i urnes

La jornada d’ahir a Catalunya va animar als veïns a sortir al carrer a defensar les urnes, hi van haver més de 800 ferits com a resposta del govern central.

“Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món,

El dia 10 de desembre de 1948, l’Assamblea General de les Nacions Unides va recollir en 30 articles el què s’anomena la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta Declaració es va crear per a representar aquells drets fonamentals, inalienables i innegables que totes i tots, com a éssers humans, tenim.

Barcelona, 20 de setembre de 2017

Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat; i que s’ha proclamat com l’aspiració més elevada de tothom l’adveniment d’un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria, puguin gaudir de llibertat d’expressió i de creença,

Doncs bé, la barbàrie ha sacsejat Catalunya. Avui, dia 1 d’octubre, Espanya ha quedat retratada. Avui, dia 1 d’octubre, m’he despertat pel soroll d’un helicòpter que sobrevolava el meu barri. “Comencem”, he pensat al llevar-me. Sabia, com moltes i molts, que avui seria un dia dur. Però evidentment, no esperava tot el què ens esperava.

Avui hem plorat d’emoció i també d’impotència, ràbia, frustració i tristesa

Avui hem plorat. Hem plorat d’emoció. Emoció al veure com una senyora de 93 anys, acompanyada del seu caminador, acudia al Col·legi Casp a exercir el seu dret de vot. Emoció a l’escoltar “L’Estaca” abans d’entrar a votar. Emoció al llençar la meva papereta a l’urna. Emoció al veure tants periodistes, de tants llocs diferents, interessats en conèixer els relats del poble.

Però també hem plorat d’impotència. Hem plorat de ràbia, frustració i tristesa. Tristesa al veure tantes imatges de gent gran cobertes de sang. Tristesa de veure com s’ha faltat al respecte i s’ha atacat a la dignitat de persones que volien exercir el seu dret de poder gaudir de llibertat d’expressió i de creença. Perquè la repressió viscuda avui, hauria de ser intolerable. Perquè no hi ha paraules capaces de descriure el què els cossos policials espanyols han fet al poble català. Han atacat a cop de porres, pilotes de goma i cops físics a més de 800 ciutadans que volien tenir l’opció de decidir de manera lliure el futur de la seva nació.

Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades, com a últim recurs, a la rebel·lió contra la tirania i l’opressió,

Totes i tots hauríem de sentir-nos protegits al sortir al carrer

Les forces policials s’enduen les urnes de l’Institut Balmes utilitzant la violència

I passa una cosa, és que a ple any 2017, en un país com el nostre, ningú hauria de sentir por al sortir al carrer. Ni tampoc d’expressar-se de manera lliure. Tots i cadascun de nosaltres hauria de sentir-se protegit. I els cossos encarregats de fer-ho possible són, entre d’altres, els policials.

No sóc de Barcelona, però avui, per primer cop, he pogut votar a la capital catalana, doncs gràcies al sistema de cens universal, tothom podia fer-ho en qualsevol col·legi electoral de Catalunya. Al arribar al Col·legi Casp he conegut a la familia C. Eren les 9.30 del matí i el primer que m’han dit, ha sigut “em sembla que avui no votarem pas”. “Com que no?”, he preguntat. “Estàvem en un altre col·legi i ja ha vingut la policia a endur-se les urnes per la força i per això ara estem aquí”, m’han explicat.

Minuts més tard, començàvem a rebre imatges d’altres punts de Barcelona, com l’Institut Ramon Llull, on imperava la violència dels cossos policials espanyols contra els ciutadans que volien votar. Imatges i vídeos. Homes, dones, joves, grans, nens i nenes.

El matí passava, però les imatges no acabaven

El matí passava, i les imatges no acabaven. Amics i amigues explicaven les seves experiències. “Els col·legis del meu barri estàn gairebé tots tancats ja”, “estem barrant el pas de la policia al col·legi. Estem utilitzant pissarres i taules perquè no puguin entrar” o “la pàgina del cens universal ha caigut moltes vegades”, eren algunes de les més freqüents. Amb la por al cos per si nosaltres érem el següent “Institut Ramon Llull”, esperàvem el nostre torn per poder votar, sense estar segurs de poder-ho fer o, en cas afirmatiu, de fer-ho de manera tranquil·la i segura.

Considerant també que és essencial de promoure el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions,

No hi ha hagut diàleg entre Catalunya i Espanya. No hi ha hagut relacions amistoses per cap de les dues parts. Però és que com dialogues amb un país que no deixa al seus ciutadans expressar-se lliurement? Que els persegueix i arresta? Que mira cap a una altra banda quan tota una nació crida i plora a la vegada pels seus drets, llibertats i, sobretot, la seva dignitat? I Europa? On era Europa mentre tot això succeïa?

La solidaritat d’altres pobles i/o nacions, però, ens ha acompanyat. Tal i com m’ha dit un membre de la familia C, un grup d’uns 2.000 vascs havia viatjat a Barcelona per donar suport al poble català. Els meus amics i amigues americanes, britàniques i franceses han expressat el seu rebuig cap a les accions violentes per part de la policia i el govern espanyols. “Estem amb vosaltres. Teniu el nostre suport”, m’han dit alguns, expressant també la seva preocupació per tot el què estava succeïnt. 

Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta llur fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de dret d’homes i dones; i que han decidit de promoure el progrés social i millorar el nivell de vida dins d’una llibertat més àmplia,

El govern espanyol ha declarat l’actuació policial com a “professional, proporcional i proporcionada

Avui, 1 d’octubre, la vicepresidenta del govern espanyol ha declarat l’actuació de la policia com a “professional, proporcional i proporcionada”. Però tal i com diuen, una imatge val més que mil paraules. I d’imatges n’hi ha hagut moltes. I totes elles han desmentit les paraules de tots aquells que tanquen els ulls davant de barbàries com la d’avui, o més aviat, que no volen veure ni mostrar a la resta de ciutadans.

Que TVE (Televisió Espanyola) es posi a retransmetre una pel·lícula en comptes d’anul·lar la seva programació del dia per tal d’explicar a la resta del país el què realment s’està vivint a Barcelona, és de vergonya. Com també ho és que el president del govern, Mariano Rajoy, no accepti les preguntes de la premsa. Perquè el què passa amb alguns mitjans de comunicació espanyols, així com també amb portaveus o figures del govern, és que s’omplen les butxaques i la boca, primer de corrupció i, després, de veritats a mitjes o de mentides.

Considerant que els Estats membres s’han compromès a assegurar, en cooperació amb l’Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals,

No hi ha hagut ni respecte, ni drets humans, ni llibertats fonamentals

Doncs bé, com debeu imaginar a hores d’ara, no hi ha hagut respecte, ni drets humans, ni llibertats fonamentals. El dret a vot, a la llibertat d’expressió i opinió, a la seguretat, a la dignitat… han sigut violades a base de violència gratuïta.

Fa una mica més d’un mes, Barcelona va patir un brutal atac terrorista amb la signatura de l’Estat Islàmic. Tothom va tatxar l’atac de menyspreable i de cobard. I avui, Barcelona i molts altres pobles catalans, han patit, de nou, violència, però aquesta vegada provinent de les “forces de seguretat” que, se suposa, han de defensar els ciutadans. Ens han atacat els del costat de casa. Ens han atacat sota les ordres d’un govern que, una vegada més, ha deixat clar que no estima les diverses nacions que conformen el seu “país” i en especial, que no mostra cap mena de simpatia pel poble català.

Considerant que una concepció comuna d’aquests drets i llibertats és de la més gran importància per al ple compliment d’aquest compromís,

L’Assemblea General

Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l’ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguin, mitjançant l’ensenyament i l’educació, el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció.”

A Catalunya s’han reprimit i anul·lat els Drets Humans a cops de violència

El dia 10 de desembre de 1948, l’Assamblea General de les Nacions Unides va recollir en 30 articles el què s’anomena la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta Declaració es va crear per a representar aquells drets fonamentals, inalienables i innegables que totes i tots, com a éssers humans, tenim. Avui, Catalunya ha vist com es reprimien i anul·laven aquests drets a cops de violència. Avui, independentment del resultat de les votacions, Catalunya s’ha separat definitivament d’Espanya. Perquè el què ens han fet avui, a casa nostra, a 2017, en un país “desenvolupat”… NO TÉ NOM ni tampoc té perdó.

 

*Totes aquestes imatges han estat fetes per mi, o bé, cedides per amigues i amics que han volgut compartir alguns dels moments que es van viure el dia 1 d’octubre a Catalunya.

Comparte este artículo con tu gente

Irene Altozano

Yo soy muchas cosas: soy mujer, feminista, de Barcelona, viajera, apasionada, soñadora... Mi título universitario dice que soy "Graduada en Publicidad y Relaciones Públicas", pero me considero más una Storyteller. Porque lo cierto es que "Vivo soñando y sueño viviendo. Y todo ello lo escribo. Sólo así consigo sentirme libre".

Agregar comentario

Publicidad

Publicidad