YOUNG España

Com entendre el què pot passar a Catalunya

El passat divendres 27 d’octubre s’alçaven les alarmes, el President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont donava per activats els efectes legals de la no declaració unilateral d’independència del passat deu d’octubre havia declarat de forma ambigua la independència després dels resultats de la convocatòria de referèndum de l’1 d’octubre.

Els plors i la tristor dels assistents van protagonitzar la “festa” convocada per les organitzacions ANC i Òmnium a Arc de Triomf aquella tarda del 10 d’octubre quan el President català declarava i paralitzava la ruta atansant un diàleg amb el govern central de Mariano Rajoy.

Disset dies més tard i amb l’empresonament dels presidents de les dues organitzacions a favor de la independència eren cridats per la jutge Carmen Lamela que va decretar presó per Jordi Cuixart i Jordi Sànchez per promoure el setge a la Guàrdia Civil el 20 de setembre i invocant un presumpte delicte de sedició ambdós acusats. I el diàleg per correu ordinari entre els dos presidents i les reunions dels ministres i dels partits polítics a Moncloa per a negociar una resposta cohesionada amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, van precipitar que el Parlament català s’avoqués a un ple que entre passadissos ja es comentava en xiuxiuejos el veritable desenllaç d’aquell ple extraordinari pel seu pes polític.

S’aplicava així la declaració unilateral d’independència de Catalunya i a l’hora la Cambra Alta espanyola, el senat, donaven llum verda al govern de Rajoy per a aplicar el temut article 155.

L’article 155 especifica que és facultat del govern espanyol aplicar solucions si una Comunitat Autònoma no compleix amb les seves obligacions recollides a la constitució espanyola, altres lleis aprovades per les cambres nacionals o atemptin greument l’interès general d’Espanya.

Per a l’aplicació d’aquesta llei el president del govern ha de realitzar un requeriment al president de la comunitat afectada i si no és atès o corregit, amb la majoria absoluta (la meitat més un dels vots favorables dels senadors disponibles en aquella sessió) es procedien a atorgar facultats extraordinàries al president espanyol per a prendre el control de la comunitat autònoma i restablir la seva activitat regular.

Aquella matinada tres BOE digitals recollien la decisió cohesionada dels partits nacionals (PP, PSOE i C’s) i del govern central (President i ministres): Puigdemont i els alts càrrecs del seu govern els eren extretes les seves facultats i càrrecs; els mitjans de comunicació públics de Catalunya no anaven a ser intervingudes finalment, però si mantindrien el control de la cambra catalana (el Parlament) com ho ha estat sempre, acusaven a Puigdemont de no respondre al requeriment legal de Rajoy de respondre si havia o no declarat la independència al ple del 10 d’octubre; entre altres afers que responen a la durabilitat de l’aplicació d’aquell BOE, els canvis departamentals, o assignaven a la Vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría les facultats de President de la Generalitat en funcions mentre no arribem a la convocatòria forçada d’unes eleccions autonòmiques convocades pel govern espanyol per al 21 de desembre d’aquest any, entre altres afers tècnics.

A Catalunya tenim dos realitats

Si fem cas al procediment extracurricular de la cambra catalana, actualment som una república amb efectes polítics, però amb manca d’efectes legals i físics, sense institucions alienables de les competències de l’estat espanyol. Els partits a favor de la independència utilitzaran la convocatòria del 21 de desembre per a crear un parlament que desenvolupi una activitat de poder constituent que solucioni les mancances de la nova república, dotar-la d’un document constituent – una constitució- i organismes d’estat alenades del poder espanyol.

Per altre banda, si fem cas de l’estat espanyol, la situació es solucionarà amb el control del cos policial català que mai ha deixat de ser un cos controlat pel Ministeri de l’Interior espanyol i ho ha fet amb la destitució de Josep Lluís Trapero pel seu número dos. Convoca eleccions i esperant que la nova composició beneficiï a les opcions en contra de la proclamació d’independència (PP, PSC i C’s). També es podrien obrir diligències judicials a més de la meitat dels noms de la llista de la coalició “Junts pel si”, actuals representants o il·legalitzant els partits que haurien de buscar nous polítics que omplin les seves llistes de candidats, estrenant noves sigles per obviar l’aplicació legal d’una decisió d’aquesta índole i en definitiva, creant obstacles per a que no concorrin a les eleccions amb normalitat.

També haurem d’estar alerta si es produís una possible manipulació electoral – com alguns votants temen- i per tant, els resultats hauran de seguir les directrius de convocatòria ordinària que convoqui la presència de controladors estrangers que garanteixin uns resultats nets.

Man Hoh Tang Serradell

Soy el Director de la Revista YOUNG España y también locutor de radio y actor. Me gusta escribir, informar y opinar sobre política internacional pues estudié Ciencias Políticas en la Universidad de Barcelona.

Agregar comentario

Facebook Auto Publish Powered By : XYZScripts.com